José Luis Trechera Herreros.
Professor de Psicologia del Treball
 
Autor del llibre: “Treballar en equip: talent i tarannà” Editorial Desclée de Brouwer

“El lideratge és com la bellesa difícil de definir però fàcil de reconèixer si un ho veu”
(W. Bennis)
 
El tema del lideratge, com altres propis del camp psicològic, és un d'aquells que gairebé tots hem tingut experiència d'ell, ben pròpia o a través de l'observació d'altres, però difícilment podem definir. Si preguntéssim què és un líder? Existirien tantes definicions com persones a la qual interpel·léssim.
 
La recerca del lideratge s'ha convertit en un dels principals arguments de la literatura empresarial i en una de les majors preocupacions de les organitzacions, administracions públiques, mitjans de comunicació, etc. En tots els fòrums es parla del lideratge, no obstant això l'experiència demostra que més aviat les solucions no han de ser molt encertades quan no parem de seguir replantejant el tema. Tot el món té experiència de persones que han estat bons líders però difícilment podem extrapolar una teoria definitiva que pugui englobar aquesta realitat gairebé misteriosa e “inabastable” que se'ns escapa i a la qual li anomenem lideratge.
Ja que no és fàcil definir el lideratge si podem ressaltar diferents variables sobre el que no deuria ser un líder. Fem un petit experiment, passem el següent dodecáleg a diverses persones i demanem-los que indiquin si és verdader o fals el que presenta respecte a l'experiència que visquin en el seu grup o organització. Quins Són els resultats? Confirmen el Dodecáleg? Ho qüestionen?
 

Dodecaleg de l’antilider
 
1. No desenvolupis actitud d'aprenentatge. No et formis. Sé fidel a l'eslògan que “La vida és la que ensenya”. Ressalta amb orgull que l'últim llibre que vas llegir va ser la cartilla de lectura primària.

2. Improvisa. No plantegis ni et preocupis per aconseguir objectius. Fomenta un “estat d'emergència permanent”, davant una situació tan urgent és una deslleialtat no col·laborar.

3. No demostris empatia o actitud d'escolta. No perdis el temps en “charlitas” i “tonteries” amb els teus subordinats. Cal deixar-se de “infantilismes” i treballar amb “esperit viril”.

4. Fes treballar als subjectes individualment. Ordena i mana. “Aquí no es pensa, s'obeeix”.

5. Envoltat de gent incapaç i mediocre. Així sobresortiras més i no et qüestionaran res.

6. No deleguis. Controla tot. Has d'estar omnipresent i que et vegin com omnipotent. Fes-te imprescindible. Crea la sensació que, sense tu, vindria el caos.

7. Ressalta els teus mèrits i prestigi. No siguis humil. Apunta't els tants. Té clar el principi: “A qui té se li donarà, i al qual no té, se li traurà fins al que té”.

8. No promocions als teus subordinats. Crea un clima de desconfiança i por, així alliberaran adrenalina i es mantindran actius.

9. Aíllat en la teva torre de marfil. No comuniquis. La incertesa fomenta la creativitat. Elimina als “missatgers inoportuns”, “ulls que no veuen...”.

10. Triga a respondre o, millor, no responguis als problemes. Si tenen solució, ja s'arreglaran i si no, per a què perdre el temps?

11. Divideix i venceràs. Parla amb els teus subordinats un a un. Fes-los confidències, “Fes chantatje individualment” i intenta que es barallin entre ells, d'aquesta manera estaran entretinguts i no aniran contra tu.

12. No deixis descendència. No creis deixebles. Té clar que “amb tu acaba tot”.
.......Qualsevol semblant amb la realitat és mera coincidència.