Andorra Empresas

L'Accelerat Vertigen de les Solucions OLAP

El Context

Malgrat l'esperada consolidació en el segment OLAP de la indústria del software i la gran quantitat d'adquisicions esdevingudes els últims anys (especialment en 2003, després d'una forta recessió industrial que va seguir a la desacceleració de creixement observada des de 1999), encara no pot defugir-se que el mercat estigui altament concentrat. Segons The OLAP Report, la participació de mercat es va distribuir de la següent manera en 2004:

Empresa %

Microsoft 27.4

Hyperion 20.7

Cognos 14.1

Business Objects 7.2

Microstrategy 7.1

SAP 6.0

Oracle 3.7

Applix 3.1

Cartesis 3.1

Systems Union / ELS MEUS AG 3.0

Geac 1.9

SAS Institute 0.9

Si calculem el HHI (Herfindahl Hirschman Index) obtindrem un valor superior a 1500 per a aquest mercat. Generalment s'utilitza una classificació dels mercats en competitius (quan l'índex HHI és menor a 1000), mercats moderadament concentrats (HHI de 1000 a 1800, com és el cas OLAP) i mercats altament concentrats (HHI més gran a 1800). Aquest valor de l'anàlisi de concentració dista molt dels més de 2900 del segment de bases de dades; segons podem obtenir a partir de l'anàlisi competitiu de IDC de l'últim any:

Empresa %

Oracle 41.3

IBM 30.6

Microsoft 13.4

Sybase 3.1

NCR Teradata 2.6
És a dir, no només que el segment OLAP no es troba altament concentrat en valors absoluts, sinó que també està poc concentrat si ho comparem amb altres sectors de la indústria del software, com podem apreciar. La confrontació amb el segment de RDBMS (sistemes de gestió de bases de dades relacionals) és un parangó més que obvi, ja que és OLAP és una extensió lògica del negoci relacional. Alguns creuen que això es deu a la relativa immaduresa del sector, no obstant això, els primers productes d'aquest mercat van aparèixer molts anys abans que sorgissin altres indústries vinculades a les tecnologies de la informació.

Una Qüestió de Lideratge

Durant molts anys, Oracle i Comshare van ser forts líders, predomini heretat després per Hyperion. No obstant això, en 2002 la tendència es va revertir. Microsoft va arribar al cim del mercat superant a Hyperion, no obstant això la qual cosa, no pot parlar-se encara d'un lideratge absolut ni de bon tros, especialment si s'ho contrasta amb aquells altres negocis on Microsoft és una forta líder. Una debilitat competitiva de Microsoft ha estat, evidentment, la carència de poderoses eines client com altres venedors de servidors OLAP sí tenen, no obstant això el progrés realitzat per software de terceres parts i partners han ajudat a mantenir i elevar aquesta lleu però estratègica supremacia.

L'èxit de Microsoft és més important encara si es considera que IBM, Oracle i SAP, empreses que dominen àmpliament en altres mercats, són relativament febles en aquesta indústria, i Oracle en particular ve patint una decadència permanent els últims anys.

Retornant a la Sendera de Creixement

El mercat OLAP, els últims anys, va continuar creixent més fortament que la resta de la indústria de software però a un ràtio molt menor que en els '90. The OLAP Report estima que el mercat global, incloent serveis d'implementació va créixer dels 1.000 milions de dòlars en 1996, sobrepassant els 2.000 milions en 1998 i assol.lint els 4.300 milions en 2004; incloent tant software client com servidor, consultoria i aplicacions personalitzades.

El segment va gaudir d'un ràtio de creixement mitjana del 40% durant diversos anys, amb un sorprenent boom de creixement del 45% en 1998. A partir d'aquest any s'ha observat una constant desacceleració, principalment atribuïble a l'entrada de Microsoft en 1998. La taxa de creixement va caure progressivament fins a 2002 quan va tocar fons amb un 4% d'increment anual. En 2003, va existir una lleu recuperació arriva el 7%, no obstant això el mercat va quedar per sota de les projeccions, que en 2001, ho situaven entorn dels 5.000 milions. Els analistes suggereixen que la millora evidenciada en 2003 va tenir com a principal contribuent la caiguda del dòlar enfront de l'euro i la lliura britànica. Ara, considerant els valors exclusivament en moneda local, el creixement va ser menor, encara que es va observar una tendència positiva des de fins de 2003 i principis de 2004, que va repercutir en un creixement del 15,7% l'any passat, esperant-se una recuperació al voltant a l'11% anual per al trienni 2005-2007.

La meva percepció, respecte a aquesta florida industrial (i coincidint amb altres anàlisis) és que les lleis de Sarbanes-Oxley i similars han repercutit com una força motriu clau després dels nous requeriments de major visibilitat financera corporativa. Aquesta influència va més enllà de la millor situació internacional i de la indústria del software en particular.

La Crisi de Rendibilitat
Si bé la demanda ha repuntat, ve manifestant una inobjectable caiguda en els preus dels productes que està afectant la rendibilitat a causa que:

Existeix un cert grau de saturació del mercat

Els últims anys van ser difícils per a molts sectors de la indústria del software, molts inclusos amb índexs negatius.

Els preus mitjana s'han reduït constantment des que Microsoft és participant. No obstant això el volum de producció segueix en increment: moltes vendes OLAP de Microsoft estan aconseguint-se a expenses d'alternatives molt més cares, i existeix l'evidència d'una caiguda en les ràtios de creixement de diverses companyies des de 1999. Moltes empreses que compren la sota cost del servidor OLAP de Microsoft també esperen pagar menys per clients OLAP, la qual cosa fa reduir encara més els preus.

Un fet inobjectable: després de l'ingrés de Microsoft el desembre del ‘98, es va produir la “sortida” forçada de diversos competidors com: Acuity, Acumate, Information Advantage, Gentia, Holos, MetaCube, Mineshare, Prodea Beacon, WhiteLight.

La consultoria requerida per a la implementació de solucions és cada vegada més reduïda per lloc ja que existeix evidència que les empreses amb productes Microsoft usen molt menys consultoria externa que la mitjana d'altres usuaris.

Conclusió

Segurament els anys vinents, independentment de la nova revitalització que observa el segment OLAP dins de la indústria del software, serem espectadors d'una cruenta consolidació que ja ve observant en altres segments (com aquells relatius a solucions CRM o ERP, on Oracle està motoritzant un fort creixement lligat a adquisicions). Al mateix temps, les crisis de rendibilitat i el necessitat d'obtenir majors economies d'escala poden originar moviments més agressius de part dels diferents competidors, ni parlar si considerem la cèlebre rellevància estratègica del sector particularment per a Oracle i IBM els negocis de bases de dades llueixen molt forts i, aquest segment és una extensió lògica en les seves activitats. Hem d'esperar a més el potencial impacte de les innovacions de Microsoft i Oracle en particular respecte a les ajornades versions dels seus nous productes. En definitiva, estarem assistint a una nova pel·lícula amb un únic actor?, no ho sé, però el càsting ja va començar.

(Adrián F. Ruffinatti – DeGerencia.com)

L'Accelerat Vertigen de les Solucions OLAP El Context Malgrat l'esperada consolidació en el segment OLAP de la indústria del software i la gran quantitat d'adquisicions esdevingudes els últims anys (especialment en 2003, després d'una forta recessió industrial que va seguir a la desacceleració de creixement observada des de 1999), encara no pot defugir-se que el mercat estigui altament concentrat. Segons The OLAP Report, la participació de mercat es va distribuir de la següent manera en 2004: Empresa % Microsoft 27.4 Hyperion 20.7 Cognos 14.1 Business Objects 7.2 Microstrategy 7.1 SAP 6.0 Oracle 3.7 Applix 3.1 Cartesis 3.1 Systems Union / ELS MEUS AG 3.0 Geac 1.9 SAS Institute 0.9 Si calculem el HHI (Herfindahl Hirschman Index) obtindrem un valor superior a 1500 per a aquest mercat. Generalment s'utilitza una classificació dels mercats en competitius (quan l'índex HHI és menor a 1000), mercats moderadament concentrats (HHI de 1000 a 1800, com és el cas OLAP) i mercats altament concentrats (HHI més gran a 1800). Aquest valor de l'anàlisi de concentració dista molt dels més de 2900 del segment de bases de dades; segons podem obtenir a partir de l'anàlisi competitiu de IDC de l'últim any: Empresa % Oracle 41.3 IBM 30.6 Microsoft 13.4 Sybase 3.1 NCR Teradata 2.6 És a dir, no només que el segment OLAP no es troba altament concentrat en valors absoluts, sinó que també està poc concentrat si ho comparem amb altres sectors de la indústria del software, com podem apreciar. La confrontació amb el segment de RDBMS (sistemes de gestió de bases de dades relacionals) és un parangó més que obvi, ja que és OLAP és una extensió lògica del negoci relacional. Alguns creuen que això es deu a la relativa immaduresa del sector, no obstant això, els primers productes d'aquest mercat van aparèixer molts anys abans que sorgissin altres indústries vinculades a les tecnologies de la informació. Una Qüestió de Lideratge Durant molts anys, Oracle i Comshare van ser forts líders, predomini heretat després per Hyperion. No obstant això, en 2002 la tendència es va revertir. Microsoft va arribar al cim del mercat superant a Hyperion, no obstant això la qual cosa, no pot parlar-se encara d'un lideratge absolut ni de bon tros, especialment si s'ho contrasta amb aquells altres negocis on Microsoft és una forta líder. Una debilitat competitiva de Microsoft ha estat, evidentment, la carència de poderoses eines client com altres venedors de servidors OLAP sí tenen, no obstant això el progrés realitzat per software de terceres parts i partners han ajudat a mantenir i elevar aquesta lleu però estratègica supremacia. L'èxit de Microsoft és més important encara si es considera que IBM, Oracle i SAP, empreses que dominen àmpliament en altres mercats, són relativament febles en aquesta indústria, i Oracle en particular ve patint una decadència permanent els últims anys. Retornant a la Sendera de Creixement El mercat OLAP, els últims anys, va continuar creixent més fortament que la resta de la indústria de software però a un ràtio molt menor que en els '90. The OLAP Report estima que el mercat global, incloent serveis d'implementació va créixer dels 1.000 milions de dòlars en 1996, sobrepassant els 2.000 milions en 1998 i assol.lint els 4.300 milions en 2004; incloent tant software client com servidor, consultoria i aplicacions personalitzades. El segment va gaudir d'un ràtio de creixement mitjana del 40% durant diversos anys, amb un sorprenent boom de creixement del 45% en 1998. A partir d'aquest any s'ha observat una constant desacceleració, principalment atribuïble a l'entrada de Microsoft en 1998. La taxa de creixement va caure progressivament fins a 2002 quan va tocar fons amb un 4% d'increment anual. En 2003, va existir una lleu recuperació arriva el 7%, no obstant això el mercat va quedar per sota de les projeccions, que en 2001, ho situaven entorn dels 5.000 milions. Els analistes suggereixen que la millora evidenciada en 2003 va tenir com a principal contribuent la caiguda del dòlar enfront de l'euro i la lliura britànica. Ara, considerant els valors exclusivament en moneda local, el creixement va ser menor, encara que es va observar una tendència positiva des de fins de 2003 i principis de 2004, que va repercutir en un creixement del 15,7% l'any passat, esperant-se una recuperació al voltant a l'11% anual per al trienni 2005-2007. La meva percepció, respecte a aquesta florida industrial (i coincidint amb altres anàlisis) és que les lleis de Sarbanes-Oxley i similars han repercutit com una força motriu clau després dels nous requeriments de major visibilitat financera corporativa. Aquesta influència va més enllà de la millor situació internacional i de la indústria del software en particular. La Crisi de Rendibilitat Si bé la demanda ha repuntat, ve manifestant una inobjectable caiguda en els preus dels productes que està afectant la rendibilitat a causa que: Existeix un cert grau de saturació del mercat Els últims anys van ser difícils per a molts sectors de la indústria del software, molts inclusos amb índexs negatius. Els preus mitjana s'han reduït constantment des que Microsoft és participant. No obstant això el volum de producció segueix en increment: moltes vendes OLAP de Microsoft estan aconseguint-se a expenses d'alternatives molt més cares, i existeix l'evidència d'una caiguda en les ràtios de creixement de diverses companyies des de 1999. Moltes empreses que compren la sota cost del servidor OLAP de Microsoft també esperen pagar menys per clients OLAP, la qual cosa fa reduir encara més els preus. Un fet inobjectable: després de l'ingrés de Microsoft el desembre del ‘98, es va produir la “sortida” forçada de diversos competidors com: Acuity, Acumate, Information Advantage, Gentia, Holos, MetaCube, Mineshare, Prodea Beacon, WhiteLight. La consultoria requerida per a la implementació de solucions és cada vegada més reduïda per lloc ja que existeix evidència que les empreses amb productes Microsoft usen molt menys consultoria externa que la mitjana d'altres usuaris. Conclusió Segurament els anys vinents, independentment de la nova revitalització que observa el segment OLAP dins de la indústria del software, serem espectadors d'una cruenta consolidació que ja ve observant en altres segments (com aquells relatius a solucions CRM o ERP, on Oracle està motoritzant un fort creixement lligat a adquisicions). Al mateix temps, les crisis de rendibilitat i el necessitat d'obtenir majors economies d'escala poden originar moviments més agressius de part dels diferents competidors, ni parlar si considerem la cèlebre rellevància estratègica del sector particularment per a Oracle i IBM els negocis de bases de dades llueixen molt forts i, aquest segment és una extensió lògica en les seves activitats. Hem d'esperar a més el potencial impacte de les innovacions de Microsoft i Oracle en particular respecte a les ajornades versions dels seus nous productes. En definitiva, estarem assistint a una nova pel·lícula amb un únic actor?, no ho sé, però el càsting ja va començar. (Adrián F. Ruffinatti – DeGerencia.com)				.....

	mes articles	print	top