Envieu el vostre article i/o opiniò a: Andorra Empreses i Economia



El futur de la publicitat a internet

El paper, la crisi i Internet

El passat 24 de febrer els propietaris del més gran diari de la regió nord de Califòrnia, el San Francisco Chronical, van anunciar el risc d'imminent fallida. Si deixa de publicar-se, San Francisco seria la primera gran ciutat dels Estats Units que es queda sense diari.

El diari més antic de la ciutat de Seattle va anunciar que passarà a tenir sol edició en línia, amb una plantilla de 20 persones en comptes dels 150 treballadors. A España el diari SegundaMano va deixar de publicar-se en paper el passat 18 de novembre. Podria seguir enumerant la llista de les publicacions de paper que han desaparegut o tenen els dies comptats.

I és que la crisi està accelerant el procés d'una necessària reconversió de la indústria tradicional de pubicitat en mitjans escrits.

Durant aquests mesos estem sent testimonis d'un procés que sens dubte s'estudiarà en les escoles de negocis durant molts anys.

Són molts els propietaris i gestors de publicacions escrites que estan veient com els seus negocis redueixen els ingressos sense saber què fer per fer-los sostenibles. I tot està passant molt més ràpid que la capacitat de reacció que les estructures de costos permet.




Són dos les causes d'aquest procés traumàtic per a la industrial de la publicitat en paper. Per una part tenim una crisi econòmica que fa que els pressupostos de publicitat es redueixin enormement i que les audiències minvin. Això podria ser sostenible en altres circumstàncies si no fos per la causa nombre dos: Internet està sent el refugi de la creixent quantitat de publicitat que es fa. Internet no tan sols té audiencies creixents y molt més segmentables que el paper, sino que permet medir el resultat de les inversions y es més assequible y flexible en la gestió. Davant restriccions pressupostàries dels anunciants Internet és molta millor opció com suport publicitari.

La poca inversió en publicitat que s'està fent a espanya, està aconseguint el que els americans anomenen un "flight to quality", vol a la qualitat. Segons The Kelsey Group, la consultora líder en informació local als Estats Units, la inversió en publicitat local en mitjans tradicionals es reduirà un 15% a l'any durant els vinents 5 anys mentre la inversió en publicitat en línia creixerà una mitjana del 18% - 21% anual durant el mateix període. Dels mitjans tradicionals els que més disminuiran els seus ingressos són els diaris tradicionals i les empreses de guies locals i pàgines grogues; els menys afectats seran el màrqueting directe i les revistes especialitzades.

La crisi aguditza l'enginy dels anunciants i els fa més exigents i curosos amb els seus diners. Té tot el sentit. En moments d'eufòria no es presta atenció al retorn en la inversió publicitària. Però en moments de necessitat qualsevol euro destinat a publicitat ha de traduir-se en vendes, i l'euro que no provi el seu valor corre el risc de ser aniquilat per les successives reduccions de pressupostos que inunden les agendes corporatives aquests mesos.

D'altra banda les empreses d'Internet en fase madura i amb comptes de resultats sanejats estan molt millor preparats per suportar la crisi que les empreses tradicionals. A causa del seu palanquejament operatiu, amb estructures de costos lleugeres en costos fixos i amplis maniobrabilitat en costos variables, poden ajustar els seus costos davant una disminució dràstica dels ingressos. Les empreses tradicionals per contra tenen uns costos fixos molt elevats que les fa molt més rígides i vulnerables a reduccions d'ingressos. Això fa entrar a la indústria en un cercle viciós: quant pitjor és la situació, més empreses tradicionals desapareixen, més ingressos queden a disposició de les noves empreses d'Internet, que poden millorar els seus productes i serveis fent-los encara més competitius i posant encara més pressió sobre els asfixiats diaris.

La pitjor notícia per al sector de la publicitat tradicional és que els equips gestors que han portat amb èxit el timó de les seves empreses durant els últims anys no estan capacitats per fer una transició a Internet tan ràpida com els temps imposen. Esperem que reaccionin abans que sigui massa tarda.

Francesc Aznar

print top

Idees per a professionals liberals que desitgin treballar pel seu compte

Com treballar pel teu comptesi ets... dissenyador gràfic, dissenyador d'interiors, advocat, periodista, enginyer industrial o arquitecte

Cada professió és diferent i a l'hora de treballar com autònom o free-llanci cal conèixer les seves peculiaritats. Tot i així, abans d'entrar en detall una a una, serà interessant tenir en compte algunes recomanacions generals.

1. Elegir adequadament la formació. En professions, com per exemple advocat, enginyer o arquitecte, és evident que es requereixen estudis universitaris, però en altres com dissenyador gràfic o d'interiors no està tan clar. Cal assessorar-se bé perquè un curs d'unes poques hores no és suficient.

2. Adquirir experiència. La universitat prepara tècnicament, però abans detreballar pel seu compte convé fer-ho per compte d'un altre. En algunes professions seran suficients un parell d'anys o menys, en altres fan falta fins a cinc, si pot ser en diferents empreses d'Espanya i l'estranger.

3. Buscar socis o compartir el despatx professional. Així es reparteix el risc, la inversió en tecnologia i les despeses del local. L'ideal és un equip de dos o tres persones de disciplines complementàries, per exemple, un arquitecte amb un dissenyador d'interiors o un il·lustrador amb un dissenyador gràfic. Junts podran compartir projectes i clients.

4. Constituir l'empresa. No és la cosa més difícil, a vegades n'hi ha prou amb donar-se d'alta com autònom i començar a treballar. En totes les comunitats hi ha programes de suport a la creació d'empreses que orienten gratuïtament sobre els tràmits a seguir i l'accés a crèdits tous.

5. Dotar-se d'una mínima infraestructura. Cada professió és diferent, encara que en general la inversió en tecnologia, impostos, local, mobiliari i material d'oficina rondarà els sis mil euros durant el primer any (un milió de pessetes).

[ Aconseguir clients ]

Tot l'anterior és imprescindible, però no servirà de res si no conseguimos clients. El primer per arribar a ells és conèixer-los. Cal estudiar el mercat i descobrir què estan disposats a comprar, quina és la nostra competència i com podem diferenciar-nos d'ella per fer-nos un forat en el sector.

No fa falta un estudi de mercat exhaustiu, però sí una bona aproximació per prendre decisions com: el tipus de serveis que anem a oferir, a quin sector de clients ens n'anem a dirigir i on anem a ubicar el nostre negoci per donar-los el millor servei. Però, com fer clients? Podem:

Realitzar mailings. En les cambres de comerç es poden aconseguir a bon preu llistats d'empreses classificades per sectors i activitats. Altres fonts són les pàgines grogues, Internet i les guies dels expositors que assisteixen a fires i congressos. Deurem enviar-los un fullet o catàleg atractiu amb els nostres serveis i realitzar després un seguiment telefònic.

Acudir al nostre col·legi, gremi o associació professional. Moltes empreses i particulars es dirigeixen a ells per encarregar-los treballs. També és bona idea donar-se a conèixer en els que estiguin relacionats amb la nostra especialitat per veure si algun associat necessita un col·laborador, i fins i tot impartir algun seminari o fer presentacions dels nostres serveis.

Activar la xarxa de contactes personals. Mai està de més lliurar a familiars, amics i coneguts la nostra targeta i un fullet amb els serveis que oferim. Així s'acordaran de nosaltres quan algú del seu entorn busqui un professional liberal.

Acudir als ajuntaments. Si ens hem instal·lat en un poble deurem dirigir-nos al consistori i facilitar les nostres dades professionals. És habitual que els empresaris i ciutadans de les localitats petites es dirigeixin a l'ajuntament per demanar llistats de serveis, inclosos els que ofereixen els professionals liberals de la zona.

Presentar-nos a concursos públics. Són una bona opció per a professions com la d'arquitecte.
Posar anuncis. Amb pocs diners es pot fer publicitat en mitjans locals, revistes especialitzades del sector on treballem, Internet i les pàgines grogues.

Totes aquestes estratègies són vàlides per a la majoria de professionals liberals encara que alguns, com els advocats, només utilitzen algunes d'elles.



(M. Ramírez – Laboris.net)